Graphbeat’s Weblog

Hola companys!

 Hem escrit aquest post per a que conegueu algunes webs que facilitien el treball amb css i flash. A nosaltres ens han anat prou bé, ja que hi son tots els recursos bàsics i imprecindibles.

Aqui van:

♣ http://www.librosweb.es/ Útil. Tots els llibres estàn en pdf i son descarregables.

♣ http://carrero.es/psd2css-convierte-tus-psd-en-css/1825 Imprescindible. Converteix els teus psd en css. Quién dijo programar?

♣ http://www.designios.es/ Blog molt interessant sobre disseny. Informació, notícies i eines. 

♣ http://www.baquia.com/noticias.php?id=13560&tit=los_10_mandamientos_de_google_para_el_dise%C3%B1o aqui estàn “els 10 manaments per dissenyar webs” de google. Curiós.

♣ http://www.cameronolthuis.com/2006/01/75-helpful-web-design-resources/ Aqui trobem un blog on hi ha 75 links interessants. No us perdeu l’apartat Webs that sucks.

♣ http://vdomk.blogspot.com/2008/01/diseo-web.html Interessant. Presets visuals per no tornar-se boig amb els coloraines (algunes combinacions estan molt trillades).

 ♣ http://www.forwebdesigners.com/ El badulaque dels recursos. Hi ha de tot i més.

Per últim presentar-vos el wix, una eina molt útil per editar documents en flash.

Esperem que us siguin útils, o si mes no, que us estalviin una mica de temps.

El nostre projecte consisteix en donar un lloc de referéncia al món del graffiti i del street art a Barcelona i rodalies. Ens enfoquem a un grup de referéncia, que son aquelles persones que pinten i es dediquen al street art. El nostre usuari potencial es una persona d’entre 18 i 25 anys, que es dedica i està a l’órbita de tot alló que implica l’art i l’expressió amb aerosols. El perfil socioeconómic podria ser de classe mitjana, tot i que es un fet que ves enllà del que podriem anomenar classes socials: pinta qui vol i te ganes per fer-ho.

Normalment els media han estereotipat els individus que pinten, limitant-los a postadolescents que embruten, seguint amb la línia criminalitzadora que han iniciat molts ajuntaments, entre ells el de Barcelona. La gent que es dedica al street art i al graffiti no te un perfil o un referent estético-simbólic homogeni (que si que ho era als anys 80) ja que amb l’expansió del moviment el perfil ha variat molt. Una cosa si que es clara, i es que els uneix la voluntat d’expressar-se i que son generalment joves. Compren revistes de graffiti i de música, o d’art, utilitzen programes d’edició gráfica, ja sigui vectorial o tractament d’imatges. Compren a tendes del centre i també tiren molt d’autoproducció (Do it Yourself). Normalment costumitzen tot alló que troben, sempre en un sentit i una voluntat expressiva.

Per la nostra banda, volem fugir de l’esterotip clàssic del “grafitero de pantalons amples i actes vandàlics“. La nostra proposta es tracta de donar informació a gent que s’hi dedica, tals com un fórum per relitzar quedades, un espai per penjar fotos (format fotolog), un espai on penjar les multes que es reben, i una wiki que repassa la historia del graffiti, els seus origens i evolució.

El contingut de la proposta es eminement gráfic. Hi ha enllaços a flicker i multitud de fotolgos paralels per a que els usuaris hi penjin les seves creacions. La intenció es coordinar i aglutinar propostes que normlament es troben a la diáspora de la web i costen de trobar, a no ser que es coneguin les fonts.

Es un lloc centralitzat per trobar recursos i posar-se en contacte amb gent amb una afició comú.

Desde els seus origens, la web ha implicat uns canvis importantissims pel que fa a la comunicació entre les persones. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) impliquen que totes les persones, separades pel temps i per l’espai, puguin comunicar-se en un inmens món virtual, on plasmar tot alló que desitjen. Estem inmersos en el que es sembla dir la Era de la informació, en paraules del socióleg Manuel Castells:

“Es un periodo histórico caracterizado por una revolución tecnológica centrada en las digitales de información y comunicación, concomitante, pero no causante, con la emergencia de una estructura social en red, en todos los ámbitos de la actividad humana, y con la interdependencia global de dicha actividad. Es un proceso de transformación multidimensional que es a la vez incluyente y excluyente en función de los valores e intereses dominantes en cada proceso, en cada país y en cada organización social.Como todo proceso de transformación histórica, la era de la información no determina un curso único de la historia humana. Sus consecuencias, sus características dependen del poder de quienes se benefician en cada una de las múltiples opciones que se presentan a la voluntad humana. Pero la ideología tecnocrática futurológica trata de presentar que la revolución y la ley del mercado se refuerzan la una a la otra. En ambos casos, desaparece la sociedad como proceso autónomo de decisión en función de los intereses y valores de sus miembros, sometidos a las fuerzas externas del mercado y la tecnología.”

[Aquí teniu la entrada a la wikipedia on es presenta part de la seva obra i que parla básicament del desenvolupament social de les TIC: http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Castells#Su_obra.2C_la_trilog.C3.ADa_.22La_Era_de_la_Informaci.C3.B3n.22]

D’una altra banda, i de cara al que respecta a la web en concret, els inicis es van desenvolupar al CERN per Tim berners-lee i Robert Caillieau.

Des de la seva creació, s’ha evolucionat en els llenguatjes de programació i de codificació de les dades, així com ens els navegadors i les possiblitats de la amteixa web. Actualment es en boca de tots l’anomenat web 2.0, segons la wikipèdia:

“El término Web 2.0 fue acuñado por O’Reilly Media en 2004 para referirse a una segunda generación de Web basada en comunidades de usuarios y una gama especial de servicios, como las redes sociales, los blogs, los wikis o las folcsonomías, que fomentan la colaboración y el intercambio ágil de información entre los usuarios.”

Es a dir, el que podríem entendre com la implementació de la web com a sistema de comuincació social global; per fer una metàfora, la web passa de ser un aparador a un taller d’idees col·lectiu.

Aixó implica que els usuaris siguin partíceps de la web i desenvlupin continguts mes enllá del usuari “principal” (com pot ser una web tradicional, on nomes hi trasteja el webmaster) i en tenim exemples com els blogs (on els bloggers hi poden deixar comentaris) o les Wikis (on es tracta de col·lectius de participants que hi desnevolupen continguts). Val a dir que també ha implicat un canvi tecnológic, al necesitar de molta mes programació i edició, així com facilitar el treball als no iniciats o que no siguin experts en programació; de fet, aixó ja es va fer pal·lès a la classe anterior, on vam poder comprobar lo sencill que es penjar textos en una wiki o la comoditat de publicar en un blog.

Desde el nostre punt de vista, es molt probable que la web acabi sent un mar de contingunts i d’informació en el que els buscadors hi tendrán un paper fonamental. Veurem en temps real, si no passa res greu, com es desenvolupa la web, pero de tota manera, es impressionant el que ha permés internet i la web 2.0 per organitzar i classificar la informació, apart de fer-la partícep a tothom que te una conexió (i que se la pot permetre).

La primera clase que vam rebre va consistir en una concisa explicació dels diferents llenguatjes de programació que han estructurat la web, desde els principis fins al css actual. La majoria de material es pot trobar a la wikipedia, i val a dir que han cambiat una pila desde el començamentm amb l’html,fins a evolucionar fins a l’estándar actual.

Val a dir que els llenguatjes de programació tenen una dificultat important per als no iniciats.

Que dios nos pille confesaos.